Finalitzada la època de descans, estem tornant progressivament als entrenaments.
És una època bastant dura ja que acostumar-se al descans és una tarea bastant poc difícil i tornar a aixecar-se a les 6 i mija per nadar és dur. Però bueno, és el que toca ara, i més endavant ja no costarà tant. A més, tot aquest sufriment ve SEMPRE recompensat, si no es per un costat és per un altre però sempre hi ha una recompensa per el sacrifici fet. És una gran filosofia de vida que ajuda a superar el dia-dia. Tampoc no vull que us penseu que estem entrenant barbaritats, ni que estem en depressió, només són petites reflexions que sorgeixen al meu interior.
Hi ha també una mala notícia que donar; Pau s'ha fet un esquinze de 2on grau, s'ho va fer mentre jugava a Bàsquet a Inefc. Els metges li ha pronosticat unes 2 setmanes, ara ja està fent exercicis de rehabilitació i s'està passant moltes hores al fisio.
Per altra banda, aquest dijous-nit Adrià anirà a Madrid a la convocatòria, on esperem que aprengui molt i millori aquesta natació.
Cal dir que ara, en els entrenaments, s'intenta concentrar en millorar la tècnica i deixa de banda les sèries, doncs creu que és més important(i té raó)
Bueno això és tot.
Escrit desde la silenciosa sala d'ordinadors de L'inefc
Que us vagi bé!
2 comentaris:
companys!
molts ànims (sobretot per al lesionat).
a vore si quedem per entrenar junts algun dia.
ja me direu
una abraçada
jordi-jag75
Ànims companys!
Foteu-li canya als entrenaments o millor dit a les sortides a nadar, córrer o bicicletar que ho feu molt bé. A disfrutar...
Si us plau, canvieu la cara del ou i poseu-li un somriure.
Salut i força
A reveure
Joan fc
PD ja tinc les llantes
Publica un comentari a l'entrada